A l’aula, l’assertivitat s’explica. Es fan fitxes, es representen situacions i es parla de com hauríem de dir les coses. El problema és que un infant que es bloqueja davant d’un company no es bloqueja per falta d’informació.
El que passa amb el cavall. L’exercici és simple: portar l’animal d’un punt a un altre. Si l’infant dubta, el cavall no es mou. Si crida o estira, el cavall es resisteix. Només avança quan la intenció és clara, el cos hi va al darrere i la petició és ferma sense ser agressiva.
Ningú li ho ha explicat. Ho ha descobert perquè un animal de 500 kg li ha donat una resposta immediata i sense judici.
El pas següent. Un cop ho té al cos, es pot nomenar. Aquí sí que arriba la conversa: «Què has hagut de canviar perquè et seguís?». I aquesta pregunta, un dilluns, funciona a l’aula.
